Sorvisc publics » Situaziun iuridica »
Ladinia
Canche an baia de defenöra iuridica di ladins él imprömadedöt da sotligné le fat che les singoles valades é gnüdes tratades te manieres desvalies: i plü avantajà é dagnora stà i ladins dles döes valades de Badia y de Gherdëna, deperpo che chi da Fodom y d’Ampëz é stà chi che à messü nen stè fora le plü y che à patì de conseguënza inće na maiù assimilaziun.
Sce an va derevers tla storia, spo vëigon che la pröma defenöra ti é bele gnüda assigurada ai ladins tla Costituziun dla Republica, scebëgn che ara vëgnes fora te na maniera plütosc indireta. L’articul 6 dla Costituziun dij: La Republica defënn cun normes aposta les mendranzes linguistiches. Denant che chësc pinsier podess gnì metü en pratica àl orü ester tröp tëmp y tröpes d’atres normes che ti garantiss ai ladins la poscibilité da sconè so lingaz y süa cultura. Tla regiun Trentin-Südtirol à chësta lingia de normaziun metü man cun l’aproaziun dl statut spezial dl 1948. Cun chësc ordinamënt àn porvè da mëte en pratica i früć de n'acordanza internazionala. Ara se trata chilò de n documënt injuntè tl'acordanza de Pesc de Paris, n documënt contratè dîalalungia danter le minister di afars foresć dla Talia y chël dl’Austria Alcide De Gasperi y Karl Gruber. Scebëgn che i ladins ais arjunt tres chisc documënć n rampin a livel costituzional, àn messü aspetè bëgn vint agn denant che ai gniss metüs en pratica veramënter. Chësc dantadöt por ći che reverda i ladins dl Trentin. Te Südtirol deperpo ê la situaziun atramënter. Ai ladins dla Val Badia y de Gherdëna ti él gnü conzedü döta na seria de dërć: insciö por ejëmpl la ordinanza dl Ministêr por la Istruziun Publica che à bele dl 1948 metü sö la scora ladina paritetica, o l’articul 69 dla norma d'atuaziun D.P.R. 574 dl 1951 cun chëra che al gnô reconesciü te Südtirol i trëi grups linguistics, o ćiamò la istituziun dles consultes culturales por vigni grup linguistich, dan insciö la poscibilité de fà n intervënt concret tles materies preodüdes dal articul 87 o ćiamò l’adoranza dl ladin ti prozedimënć iudiziars y en general l’adoranza dl lingaz ladin ti raporć cun la istruziun publica. I ladins dla provinzia de Balsan à la poscibilité de adorè so lingaz dla uma cun i ofizi publics (ater co cun les forzes armades y cun la polizia) che à süa sënta ti paîsc ladins y implü ćiamò cun chi ofizi dla Provinzia che “realisëia laûrs ma o dantadöt tl interès dla popolaziun ladina” che é por ejëmpl a Balsan.
Cun le secundo statut d'autonomia él gnü desfarenzié dassënn les normes de defenöra por i ladins dla provinzia de Balsan da chi dla provinzia de Trënt. Cun le 1972 él gnü metü a jì le prinzip dl trilinguism che se damana che l’azès a vigni post de laûr publich sides sotmetü ala conescënza di trëi lingac desmostrada cun n ejam aposta; al vëgn reconesciü le dërt dl zitadin de comuniché cun l’aministraziun publica por ladin y chësta à la oblianza de scrì fora inće por ladin i ać publics che dess arjunje la comunanza ladina; al vëgn reconesciü n ordinamënt autonom por les scores di paîsc ladins y metü sö la scora paritetica; cun l’ articul 19 dl statut d’autonomia vëgnel preodü l’insegnamënt dl ladin tles scores; ai aministradus di ënć locai ti vëgnel dè le podëi de pluré i ać dl'aministraziun publica che ti pê ester de dann al prinzip de valianza danter i grups linguistics y i portè dan dal Tribunal Aministratif Regional; al ti vëgn assiguré al grup linguistich ladin la rapresentanza politica a livel provinzial y regional. Ai ladins de Fascia ti él gnü reconesciü tl articul 102, n dërt generich a valorisé les scomenciadies y les ativitês culturales, de stampa y de devertimënt y inće al respet di inoms di posć y dles tradiziuns, dlungia l’insegnamënt dl lingaz y dla cultura ladina.
Inće sce al s’à bele mudé tröp por i ladins de Fascia ti agn ’80, é le gran salt de cualité impormò gnü trat ti agn ’90, canche al é gnü metü jö de plü normes. En vëia dla campagna litala por les lîtes regionales tignides de novëmber dl 1993, él gnü aproè dala «comisciun di 12» na norma d'atuaziun organica che dê “desposiziuns de defenöra dles popolaziuns de lingaz ladin tla provinzia de Trënt”, che le Guern metô fora de dezëmber dl medem ann cun le D.Lgs. di 16 de dezëmber 1993, n. 592. Chësta norma vëiga danfora de surantó la detlaraziun de portignënza linguistica pro la cumpëda dla jënt y d'adatè insciö plü o manco le sistem di posć de laûr sciöche al vëgn fat te Südtirol. Canche al ti é gnü dè la poscibilité a n ladin de Fascia de fà pert dl Consëi sides provinzial co regional s’à les gran desfarënzies danter les döes provinzies smendrì de cotan.
Sce al é gnü baié inćina chilò ma de ladins dles provinzies de Trënt y de Balsan, spo él ajache i ladins de Fodom y d'Ampëz à arjunt so reconescimënt ofizial impormò tl momënt che al é jü en forza la lege nazionala 482 dl 1999. Scebëgn che la regiun Venet ess aproè na lege bele dl 1983 cun chëra che ara se tolô dant de sostignì de val’ vers la promoziun y la sconanza dl lingaz y dla cultura ladina te chëstes valades, éra jüda da fà püch por mantignì vi sides le lingaz co la cultura ladina.