Romanc te scora
Foto: © Keystone
Sorvisc publics » Scora »
Rumantschia
Ala fin dl 18. secul él rové ti Grijuns i pinsiers dl iluminism. Chësta manira de ponsè nöia é stada la sbürla por mëte sö les prömes scores publiches. Inćina ilò êl ma döes scores privates a Reichenau y a Haldenstein (dlungia Coira). I püć che savô da lì y da scrì l’â imparè sön la basa de tesć religiusc dër ri. Dl 1818 él stè Andrea Rosius A Porta che à metü man da insigné por le pröm iade te scora cun n liber che al â metü adöm instës (Ftan tla Engiadina). Püch plü tert él stè Mattli Conrad che ti à fat do a Andeer (Sutselva). A Porta y Conrad ê trami proi protestanć y ai se finanziâ instësc i libri da scora y l’insegnamënt.
Dl 1843 él stè le Ćiantun che à surantut la scora. Insciö é la scora deventada por düć canć n dovëi. Dl 1846 él gnü fora trëi libri da scora: un por todësch, dui por rumanc.
Inće al dedaincö ćiamò él le Ćiantun che mët a desposiziun i mesi d’insegnamënt por les scores primares. I programs d’insegnamënt grijuns fej al dedaincö na desfarënzia danter les scores primares todësces, talianes y rumances.
La scora rumancia tradizionala alda zënzater pro i sistems scolastics plü vedli y plü sperimentà en general. A desfarënzia di atri sistems scolastics basà sön dui lingac, che é gnüs a se le dè sciöche conseguënza de resultać d’inrescida positifs a pié ia dai agn ’70, s’à le bilinguism tles scores rumances svilupé tratan le 19. secul plütosc te na manira casuala fora dla realté politich-linguistica y culturala di Grijuns. Dal momënt che chësc sistem scolastich ne n’é nia gnü damanè da geniturs o da maestri, respidlëiel scemplamënter la normalité, insciö che la cosciënza d’avëi valch extra de valüta, é apëna da sintì pro la popolaziun y pro les autoritês.
Le Ćiantun di Grijuns cumpëda 208 comuns, de chisc é 116 tl raiun linguistich rumanc tradizional. Le rumanc vëgn insigné dala scolina inćina tl’université.
80 comuns à na scolina rumancia y 10 comuns na scolina rumanc-todëscia. Les scolines à na funziun importanta por le mantignimënt y la promoziun dl lingaz, sciöche inće por la integraziun linguistica de mituns che baia n ater lingaz.
Di 116 comuns tl raiun linguistich tradizional à 78 na “scora rumancia” (tla scolina y tla pröma ćina tla cuarta tlassa vëgnel insigné ma por rumanc, dala cuarta ala sesta tlassa vëgnel insigné todësch sciöche materia), trëi comuns (Samedan, Pontresina y Trin) à na scora bilinguistica, 18 comuns na scora todëscia cun todësch sciöche materia, 17 na scora todëscia zënza rumanc sciöche materia y sciöche su comun pîta Bivio n insegnamënt todësch-talian.
Tla scora alta vëgnel tignì ti comuns cun le rumanc sciöche lingaz d’insegnamënt sön le scalin primar 3 leziuns al’edema por rumanc sciöche materia obligatora. Tla scora profescionala y tla scora mesana vëgnel pité de plü leziuns por rumanc sciöche materia obligatora o opzionala. Dös universitês svizeres pîta na oferta de formaziun ampla por ći che reverda le lingaz y la leteratöra rumancia (por de plü informaziuns: Fact & Figures, 2004, p. 48 - 57). Implö vëgne pité dala Scora Alta de Pedagogia dl Grijun a Coira dui stüdi, ti trëi lingac todësch, romanc y talian.
Ćina dl 2004 é le material didatich por la Rumancia gnü fora te cin lingac de scritöra (sursilvan, sutsilvan, surmiran, puter, valader). Chësc ê lié a cosć dër alć y a n gran bojëgn d’energies. Dal 2005 incà vëgnel fora düć i mesi d’insegnamënt che le Ćiantun dà fora por rumanc tl lingaz unifiché rumanc grijun. Da d’agost dl 2007 inant mët man les scores primares de 23 comuns pionieristics de portè ite le rumanc grijun sciöche lingaz scrit tles prömes tlasses, tl alton 2008 y 2009 él rové lapro ćiamò 11 scores elementares de sis comuns.