Sorvisc publics » Scora »
Ladinia
Sce an baia de scora ladina spo pënson atira a na scora basada sön trëi lingac: le talian, le todësch y le ladin. Chësc é le sistem scolastich portè inant tles döes valades de Badia y de Gherdëna, raiuns che da dagnora incà bele à messü se confrontè cun les döes gran cultures vijines. Sce al gnô insigné tl pröm che al ê gnü metü sö la scora plü o manco dötes les materies por todësch cun laprò n valgönes ores de talian, spo él do la secunda vera mondiala gnü cherié n sistem scolastich che ti conzedess la medema lerch a tramesdöes les cultures vijines. Por mirit dl vizeintendënt dles scores todësces, Josef Ferrari, éra jüda da pié ia ti pröms agn ’50 cun n model scolastich daldöt nü, che preodô l’insegnamënt de meses les materies por talian y meses les materies por todësch cun laprò ćiamò n valgönes ores d'insegnamënt de ladin, lingaz dla uma de feter vigni scolar. A chësta maniera i gnôl pité a düć chi che frecuentâ la scora ladina la poscibilité de se confrontè cun tramesdöes les cultures vijines, d'imparè i atri dui lingac zënza messëi dè sö süa identité. Chësc sistem scolastich vëgn portè inant dala pröma tlassa dla scora elementara inćina ala tlassa dla maturité.
Plü o manco vigni paîsc à süa scora elementara (tut fora Calfosch), olache i mituns passa i pröms cin agn de formaziun. Stlüta jö chësta pert, röia i mituns tla scora mesana: tla Val Badia nen él öna a La Ila por i paîsc dl’alta valada, öna a San Martin de Tor por i paîsc de mesaval y öna a Al Plan de Mareo por i paîsc dl comun de Mareo. Te Gherdëna nen él öna a Urtijëi y öna a Sëlva. Do la scora mesana à i mituns la poscibilité de frecuentè na scora alta: tla Val Badia poi chirì fora danter l’Istitut Tecnich Comerzial y le Lizeum Linguistich; te Gherdëna danter l’Istitut Tecnich Comerzial y la Scora d’Ert cun les direziuns de scoltöra, pitöra y grafica.
Tles atres trëi valades ladines da Suramunt é le sistem scolastich plü o manco basè sön l’insegnamënt dl talian por dötes les materies, tut fora n valgönes ores d'insegnamënt de cultura y lingaz todësch y n valgönes ores de cultura y lingaz ladin. Chësc porvia che les valades de Fascia, Fodom y Ampëz alda pro provinzies desvalies y porvia che ares é plü dalunc dal monn de cultura todëscia. Inće chilò à vigni paîsc süa scora elementara, deperpo che les scores mesanes é indô plü zentralisades. Sce i scolars de Fascia po chirì fora sciöche scora alta danter la Scora d’Ert y le Skicollege, y i ampezans danter la Scora d’Ert, l’Istitut Tecnich Comerzial, le Lizeum Linguistich, le Lizeum Scientifich y la Scora Alberghiera, mëss i fodoms se spostè o tla Val Badia o tla direziun de Belun por frecuentè la scora alta.
Por ći che reverda la formaziun di maestri messâ inćina dan da püch vignun se chirì fora instës le lingaz de formaziun, dal momënt che degönes dles cin valades ne n’â a desposiziun na scora che arjignass ca sü maestri. Ti ultims 10 agn él gnü metü sö a Porsenù na facolté aposta cun n scagn de ladinistica por i maestri dles döes valades de Badia y de Gherdëna. Chësta ti dà la poscibilité a chi che ô laurè tl monn dla scora ladina da s’arjigné ca por le sistem paritetich. Inće tla facolté de Sciënzes dla Formaziun i vëgnel porchël pité ai studënć la poscibilité de s’arjigné ca te meses les materies por talian y tles atres meses por todësch cun laprò ćiamò intan de cursc tignis por ladin. Dal momënt che les scores da Suramunt ne n’à nia le problem dl plurilinguism, po sü maestri a pora nia gnì arjignà ca te na scora taliana. Por mantignì le contat y por tignì la porta dl monn todësch daverta, nen él vigni tan inće de chi che se scrî ite tles scores altes todësces o tla facolté de Sciënzes dla Formaziun da Porsenù.
Sciöche sostëgn y por l’aministraziun y le svilup dles scores tles valades de Gherdëna y de Badia él gnü metü sö, por le grup linguistich ladin, ti agn ’70 la Intendënza Scolastica Ladina che laôra te de plü ćiamps dla scora.
Por l’ajornamënt di insegnanć, la elaboraziun de material didatich y la inrescida à le grup linguistich ladin dla Provinzia de Balsan n istitut pedagogich, l’Istitut Pedagogich Ladin.
Por ći che reverda Fascia vëgn le material didatich arjigné ca dala seziun fasciana dl O.L.F.E.D, che se crüzia inće dla formaziun dl personal atif tles scores. Por Fodom y Ampëz n’esìstel inćina incö ćiamò degöna istituziun che se fistidiëies de chësc laûr y i maestri mëss odëi instësc sciöche ai röia pro le material che ai adora te scora.