Calfosch
Geografia »
Paisc dla Ladinia
Por ći che reverda la geografia politica é la Ladinia sentada ite tl ćiantun olache al s’incunta les döes regiuns dl Trentin-Südtirol y dl Venet. Incër le massif dl Sela (3152m) ia se destìrel fora cater valades: a süd-ovest chëra de Fascia, a nord-ovest chëra de Gherdëna, a nord/nord-est chëra de Badia cun la valada laterala de Mareo che vëgn pormez da nord-est y a süd-est la valada de Fodom cun Col de Santa Lizia. Pro chëstes cater valades él implü ćiamò da injuntè a est la conca d'Ampëz.
Indöt él tles cin valades dolomitiches 18 comuns: tla provinzia de Trënt (Trentin-Südtirol) i 7 comuns de Fascia (Moena, Soraga, Vich, Poza, Mazin, Ciampedel y Ćianacëi), tla provinzia de Balsan (Trentin-Südtirol) 3 comuns te Gherdëna (Sëlva, Santa Cristina y Urtijëi) y 5 tla Val Badia (Corvara, Badia, La Val, San Martin y Mareo) y tla provinzia de Belun (Venet) le comun de Fodom, chël de Col de Santa Lizia y chël d'Ampëz.
La contrada da munt (cun pizes altes danter i 2000 y i 3000 metri, cun valades plütosc strëntes y ërtes) à dassënn amarscè sides i insediamënć co inće la cultura dla jënt. Ponsun ala formaziun di paîsc drucà ite en pert danter n parëi y l’ater o ales vies de comunicaziun intortes y ërtes. Ponsun ala manćianza de parores sciöche “orizont” o “infinì”, al gnì dant de costruziuns lessicales bindebò zities por dè dant i trus y les sëmenes sön chëres che la jënt da munt se möi da vedlamënter incà, ales parores che dà dant l'altëza y la formaziun dl terac o inće ai inoms che definësc la nëi.
Tres i jus (danter i plü importanć i cater incër le massif dl Sela: chël de Frara, chël de Sela, chël de Pordù y chël de Ćiaulunch cun laprò le ju de Falzares y chël dl Giau) vëgnel cherié n contat danter na valada y l’atra, deperpo che i raiuns vijins talians y todësc é plü sauris da arjunje tres les strades plü leries jö tla val.
Impormò cun le svilup dl turism àl metü man da se cherié de dër zëntri ti singui paîsc. Inćina che la jënt se dê jö feter döta canta cun le laûr da paur, ê la maiù pert di lüsc sparpagnà fora por la contrada, por le plü a mesa costa: ara se trata chilò dles conesciüdes viles, aglomerać te chi che al viô dandaìa de plü families. Chisc pici zëntri ê fondamentalmënter autonoms, chël ô dì che ai â dötes les infrastrotöres che jô debojëgn por suravire. Te val’ öna êl ćinamai na picia capela y val’ iade inće na scora aposta. Al dedaincö s’à les frabiches publiches (dantadöt les scores y i zëntri sanitars) dötes cantes spostè tl zënter de paîsc y inće la jënt à la tendënza de frabiché tres deplü tl zënter.
La conformaziun dles cin valades é plütosc desvalia: Badia y Fascia se destira fora te na lunghëza de ca. 40 km, la pröma a forma de U tla pert alta y a forma de V tla pert bassa, la secunda cun na forma plü plata y leria jö tla val y cun parëis spizà dales perts; deperpo che Gherdëna y Fodom é plü cörtes y Ampëz se conzentrëia döt cant te na conca incertlada da pizes y crëps.
I rüsc plü importanć é l’Avëisc te Fascia, le rü Derjon te Gherdëna, la Gran Ega tla Val Badia, le Cordoul ta Fodom y le Boite t’Ampëz. Vignun de chisc à de plü afluënć, de picia y de gran portada che forma spo inće valades laterales che vëgn datrai abitades (insciö la valada de Mareo respet ala Val Badia) y datrai ma adorades sciöche munts olache al vëgn menè i tiers o sié ite i pra d’isté (ponsun ala valada de San Nicolò te Fascia).
Por ći che reverda la economia se conzentrëia i zëntri turistics por le plü dlungia le massif dl Sela, insciö che ara é jüda da conlié i cater paîsc de Ćianacëi, Sëlva, Corvara y Reba te na rëi de lifć y de implanć portamunt che ti pormët ai turisć de se möie lëdiamënter da n paîsc al ater. Tl cör dles valades él i paîsc plü artejanai y i gran zëntri culturai. Ponsun a San Martin de Tor tla Val Badia (cun le museum y l’istitut cultural), a Vich te Fascia (inće chilò él le museum y l’istitut cultural) o a Col de Santa Lizia ta Fodom (cun l’istitut cultural).