Les cin valades ladines: Gherdëina, Val Badia, Anpezo, Fodom y Fascia.


Cultura » Lingaz »

Ladinia

I savun che le ladin dles Dolomites rapresënta chël grup de idioms che se sleria fora incër le massif dl Sela, plü avisa: le ladin dla Val Badia (cun les trëi variantes: badiot, adorè tla pert alta dla val, ladin de mesaval, baié tla pert mesana, y marou, rajonè tl comun de Mareo), le gherdëna, le fascian (partì sö tles trëi variantes de cazet, adorè tla pert alta dla valada, le brach, baié tla pert mesana y le moenat, rajonè tl comun de Moena) y le fodom (cun les döes variantes de Fodom y de Col de Santa Lizia). Pro chisc idioms él ćiamò da injuntè l’ampezan, baié t’Ampëz. Scebëgn che chësc ultim se desfarenziëies te cer’ punć dales atres variantes, pon impò l’aratè pert dl ladin zentral: chësc dantadöt por ći che reverda les esperiënzes storich-culturales, por i faturs de cosciënza linguistica y por i lians culturai-ideologics presënć te chësc raiun.
Le badiot, le gherdëna, le fascian, le fodom y l'ampezan ne se partësc nia ma döta na seria de carateristiches linguistiches che vëgn dant plü o manco te vigni valada, mo ai se vëgn inće sön n patrimone storich y sön na tradiziun culturala sota y particolara. Definì avisa i idioms ladins é valch de compliché, sides porvia de sües gran desfarënzies danter na valada y l'atra sides por ći che reverda so svilup. Laprò él inće da ti fà frunt ales critiches portades dant da val' studié, che arata le ladin nia deplü co n grup de dialeć talians dl nord. Chësc scebëgn che les variantes ladines sides cotan plü conservatives co les formes linguistiches incëria.
Incër le 1850 àn metü man d'analisé le ladin a livel academich. Le pröm studié che s'à dè jö impara é stè le gorizian Graziadio Isaia Ascoli (1829-1907), che à dè fora dl 1873 i Saggi Ladini, opera te chëra che al porta ite por le pröm iade la definiziun de ladin y la zircoscriziun de so raiun. Aladô de Ascoli forma le ladin dles Dolomites - adöm cun le furlan y le rumanc - les trëi isoles linguistiches ladines.

Ćiügn é pa i elemënć che desfarenziëia le ladin dai lingac dles popolaziuns vijines?
Aladô de Ascoli val debojëgn de dui criters por definì i idioms ladins: la simultaneité y la dërta combinaziun dles carateristiches linguistiches. I elemënć che vëgn reconesciüs sciöche tipicamënter ladins ciàfon inće te raiuns dlungia, olache ai po gnì dant te d'atres combinaziuns o te na forma plü sporadica. Chisc raiuns é gnüs definis da Ascoli sciöche anfizones.

N valgönes dles carateristiches tipicamënter ladines é:

  • La cuantité vocalica, chël ô dì la presënza di vocai lunć y di vocai cörć. Insciö por ejëmpl tles parores  “ot – ôt” o “ros – rôs”. Chësta desfarënzia é dantadöt tipica dla Val Badia, olache ara vëgn inće  marcada graficamënter cun n azënt zirconflès.
  • La ditongaziun di dui vocai latins “e” y “o” tla silba daverta. Insciö por ejëmpl tla parora latina   FOLIA(M) che devënta por ladin “fueia” o tla parora FOCU(M) che devënta por ladin “fuech”.
  • La palatalisaziun de CA y GA latins, che devënta respetivamënter “cia” y “gia” (insciö por ejëmpl  tles parores “ćiasa” o “giat”). Chësta vëgn reconesciüda da düć i studià sciöche öna dles carateristiches fondamentales dl ladin.
  • Le mantignimënt dla composiziun consonantica latina cun “L” tles formes PL, BL, FL, CL y GL. Por  ejëmpl tla parora “plajëi” (PLACERE) o tla parora “fle” (FLATU(M)).
  • Le rotazism, chël ô dì le passaje dl “l” intervocalich a “r”: chësta carateristica se limitëia al idiom  dla Val Badia y a chël d'Ampëz. Por ejëmpl tla parora “poresc” (POLLICE(M)) o tla parora  “scora” (SCHOLA(M)).